Resenya "La mort (i la vida) segons Fuster"

A continuació vos deixe una breu reflexió sobre la meua opinió d'aquest assaig, espere que vos agrade!

Mai havia vist la vida des d'una perpectiva tan pessimista com Fuster parla d'ella en aquest assaig. Personalment pense que si l'hagués tingut, no hauria fet ni la meitat de coses que he fet en la meua vida. Pense que una persona amb aquesta visió no pot viure tranquila; ha de viure angoixada i no és possible que gaudixi de la vida. Tindre present la mort no és res dolent, és realista; el que em sembla excessiu és pensar com ho fa Fuster... Si tothom pensés com ell, qui s'atreviria a sortir al carrer? Ningú!

Respecte al que diu Fuster en relació a les preocupacions de la gent, que sempre estem pendents de tot allò que hem de fer, de no oblidar-nos de fer-ho, de no arribar tard, etc. Fuster diuque això és dolent per a la salut; jo pense que pot ser també, perquè de vegades les persones estàn sotmeses a molta presió i si que pot arribar a ser molt dolent. Per altra banda, pense que és el que ens toca viure.

En conclusió; com diu ma mare: "tots els extrems són dolents", doncs no podem estar tot el día amb una visió paranoica de la mort i vore.la per tots els llocs, però tampoc podem actuar en la vida com si la mort no fos real. I respecte a la preocupació de les coses; tenim que preocupar-nos però amb ordre i moderació.