Els amants de Terol

 De segur que no es la primera vegada que escoltes parlar d'aquesta historia, veritat? Bé, doncs aquesta vegada és diferent, t'ho puc assegurar! Aquest conte ens ho va contar l'avia de Llorenç al meu grup i nosotraltres vam fer una petita modificació d'ella... Llli-la i voràs!

Els amants de Terol (Versió homosexual)

PERSONATGES: ARIADNA BEJAR (xiqueta), LLORENÇ ANTÓN (Joan), RAÜL (Diego), MARIA VALLE (àvia).

Narrador extern (Raúl): Isabel es troba a casa de la seva àvia a Terol. Les dos estan gaudint d’un fi de setmana ja que els pares de Isabel es troben de viatge. La noia poc a poc es va interessar per la ciutat i va començar a preguntar a la seva àvia sobre aquest.

Isabel(Ari): Iaia, iaia. Quan de temps fa que vius ací?

Àvia(Maria): Ayy Isabel… filla meua… he viscut ací tota la meua vida. Què no ho sabies?

Isabel(Ari): TOTA LA VIDA? I abans què fèieu, no tenien mòbils no?

Àvia(Maria): Abans tot era diferent, sempre després de sopar anàvem a la plaça del Torico i ens contaven historietes…

Isabel(Ari): Què dius? Que avorrit no?

Àvia(Maria): Avorrit? Era d’allò més divertit. Vols que et conte una historieta?

Isabel(Ari): Conta’m, conta’m.

Narradora àvia(Maria): Fa molts anys, molts molts anys, visqueren a Terol dues famílies els fills de les quals, Diego de Marcilla i Juan de Segura, van créixer junts. En arribar l’adolescència, va sorgir el amor més gran que en la Terra mai ha existit.

Narradora àvia (Maria): Joan venia d’una família molt adinerada. Mentre que Diego provenia d’una família més humil i menys afortunada. Per la qual cosa, aquest, per ser mereixedor del seu amor, va marxar a la guerra, demanant a Juan que l'esperara durant cinc anys, prometent-li tornar ric o morir en l'intent.

Narradora àvia(Maria): En eixe moment Diego anava a anar-se’n en busca de l’aventura per fer-se ric i poder conquistar el seu amor, Joan.

Joan(Llorenç): Diego, no te'n vagis.

Diego(Raúl): Ho senc amor meu, però mentre no tinga diners el teu pare mai m’acceptarà com al teu home, i raó no li falta, ja que, per cuidar d’una meravella com tu, faria falta tot l’or del món!

Àvia(Maria): A les hores el pobre home va marxar a la guerra per aconseguir enriquir-se, i per fi, ser digne de l’amor de Joan i l’acceptació del seu pare; però açò li va llevar més temps del que ell hi havia previst, i les coses havien canviat…

Narradora àvia(Maria): El pare de Joan, al pas del temps, va decidir que el seu fill tenia que casar-se i va intentar fer entendre a Joan que Diego mai tornaria, que havia mort a la guerra i devia oblidar-se d’ell. Als pocs mesos el va obligar a casar-se amb una dona molt adinerat, Alfonsa, per tal de continuar amb la bona imatge de la família i així va ser com, a contra de la seua voluntat, Joan es va casar amb Alfonsa.

Cura(Ari): Avui estem reunits per formalitzar la unió dels nostres germans, Joan i Alfonsa. Joan, vols passar la resta de la teua vida amb Alfonsa?

Joan(Llorenç): Si... vull.

Cura(Ari): Y tu, Alfonsa? Vols passar la resta de la teua vida amb Joan?

Alfonsa(Maria): Si pare, vull.

Cura (Ari): Bé, pots besar al nuvi.

Narradora avia (Maria): El pobre Joan es va casar amb Alfonsa, i al cap de dos setmanes, Diego va tornar de la guerra, però, per aquell moment, ja hi era tard….

Diego(Raúl): Joan! He tornat! He tornat de la guerra per tu! Per a casar-me amb tu ara que m’he enriquit, el teu pare acceptarà donar-me la teua mà i per fi podrem casar-nos i viure feliços per sempre!

Joan(Llorenç): Diego no.. És massa tard… Ja estic casat…

Diego(Raúl): NO! No és tard! Mai es pot fer tard per a uns enamorats! Dona’m un bes! Besa'm i veuràs com no és tard. Podem fugir junts i ser feliços!!!!

Joan (Llorenç): No Diego! No puc! Estic casat! És tard! És tard Diego! Ves! Ves i no fases açò més dur! (Joan fuig)

Diego(Raúl): Joan! Joan torna! Per favor! T’estime! Un besada… Sols vull una besada…

Àvia(Maria): Aquell pobre desgraciat va morir aquella freda tard d’hivern, suplicant una última besada del seu enamorat… I quan Joan se n’adonà de la tràgica notícia va córrer, tan ràpid com mai ho havia fet a veure el cos del seu verdader enamorat. Joan li va donar l'última besada i va caure mort al seu costat.

FI.